Referents

/Referents

Com ho fem: Referents

En la nostra pràctica cotidiana ens recolzem, bebem i ens inspirem en  referents que provenen de diversos sectors: social, artístic, educatiu, activista, etc. La pràctica adaptada a cada context genera adaptacions i combinacions de diverses metodologies, enfocaments i propostes estètiques.

LES PERSONES

La primera font d’inspiració són les persones i les seves propostes creatives, conscients i inconscients. Amb les seves vivències, necessitats i coneixements, proveeixen els elements necessaris per a la construcció del producte artístic. La nostra tasca consisteix en acompanyar aquesta creació, generant un entorn de seguretat i confiança, i dotant el procés dels recursos (artístics, humans, materials i organitzatius) per a la seva realització.

comhofem_referents
REFERENTS ARTÍSTICS SOCIOEDUCATIUS
referents1_paulo
Paulo Freire

El seu llegat en educació i política ha tingut influència internacional, i ha modelat la renovació pedagògica de la segona meitat del segle XX. No obstant això, el seu impacte transcendeix l’àmbit educatiu i Augusto Boal i moltes altres activistes recullen les seves idees en la pràctica artística. Les seves nocions de diàleg, enriquiment mutu i alliberament de les dinàmiques d’opressió impregna tota la nostra feina.

Paulo Freire (1921-1997) va ser un dels més grans i més significatius pedagogs del segle XX. Partint del seu principi del diàleg, va ensenyar un nou camí per a la relació entre professorat i alumnes, iguals en dignitat i que s’eduquen mútuament.

Les seves idees van influenciar i influencien els processos democràtics arreu del món. Va ser el pedagog dels oprimits i, en el seu treball, va transmetre la pedagogia de l’esperança. Va influir en les noves idees alliberadores a Amèrica Llatina, en la Teologia de l’Alliberament, en les renovacions pedagògiques europees i africanes, i la seva figura és referent constant en política i educació. Va ser migrant i exiliat per raons polítiques per causa de les dictadures.

referents2_augusto
Augusto Boal i el Teatre de l’Oprimit 

És un dels pilars filosòfics, artístics, pedagògics i socials del nostre enfocament pràctic, de com mirem l’acció cultural i fins i tot vital.
Augusto Boal deia: “Ciutadà no és aquell qui viu en societat, ciutadà és aquell que la transforma”. I ell va generar tota una sèrie de principis i metodologies que permeten que tots i totes siguem protagonistes del canvi.

Augusto Boal (1931-2009) fou un dramaturg, escriptor i director de teatre, conegut pel desenvolupament del Teatre de l’Oprimit, mètode i formulació teòrica d’un teatre democràtic. Fou nomenat al Premi Nobel de la Pau 2008. Tal com explica Tomás Motos*, el Teatre de l’Oprimit és avui una realitat mundial, una metodologia coneguda i practicada als cinc continents.

El Teatre de l’Oprimit és una formulació teòrica i un mètode estètic, basat en diferents formes d’art i no només en el teatre. Reuneix un conjunt de exercicis, jocs i tècniques teatrals que pretenen la desmecanització física i intel·lectual de les seves practicants i la democratització del teatre. Té per objectiu utilitzar el teatre i les tècniques dramàtiques com a un instrument eficaç per a la comprensió i la recerca d’alternatives a problemes socials i interpersonals. Es tracta d’estimular els i les participants no-actors/actrius a expressar les seves vivències de situacions quotidianes d’opressió mitjançant el teatre. Amb totes les seves implicacions pedagògiques, socials, culturals, polítiques i terapèutiques, es proposa transformar l’espectador/a (subjecte passiu) en espect-actor/actriu, protagonista de l’acció dramàtica (subjecte creador), estimulant a reflexionar sobre el seu propi passat, modificar la realitat en el present i crear el seu futur. L’espectador/a veu i assisteix; l’espect-actor/actriu veu i actua, o més aviat, veu per actuar a l’escena i a la vida (Boal, 1980).

Amb el Teatre de l’Oprimit es pretén que les persones participants reflexionin sobre les relacions de poder, mitjançant l’exploració i representació d’històries entre opressors/es i oprimits/des, a les que el públic assisteix i participa de la peça. Les obres teatrals són construïdes en equip, a partir de fets reals i de problemes típics d’una comunitat, com ara la discriminació, els prejudicis, la violència, la intolerància i d’altres. El Teatre de l’Oprimit és, abans que res, un espai d’acció que es val de les tècniques de representació, amb el propòsit d’analitzar i proposar solucions de canvi davant l’opressió que, sota diferents formes, pateixen els individus i les comunitats. “La meta del Teatre del Oprimit no és arribar a l’equilibri tranquil·litzador, sinó al desequilibri que condueix a l’acció. El seu objectiu és dinamitzar. Això s’aconsegueix a través de l’acció concreta, en escena: l’acte de transformar és transformador! Transformant l’escena em transformo” (Boal, 2004: 95).

El Teatre de l’Oprimit és un sistema flexible. Al llarg dels seus quaranta anys de vida no ha estat monolític i estàtic, sinó que en la seva pràctica ha anat evolucionant cap a nous estadis, afegint nous objectius i noves tècniques per afrontar els reptes concrets que en cada situació se li presentaven. Per això, actualment és un sistema estètic i pràctic que representa “la integració de teatre, teràpia, activisme i educació” (Schutzman i Cohen-Creu, 2002: 15). Des de la seva primera sistematització el 1970 amb el Teatre Periodístic, ha anat creixent i desenvolupant noves tècniques que han donat lloc a aquestes modalitats teatrals: Teatre Invisible, Teatre de la Imatge, Teatre Fòrum, l’Arc de Sant Martí del Desig (teatre terapèutic), Teatre Legislatiu i, finalment l’Estètica de l’Oprimit.

*A partir d’aquest punt, el text està extret de MOTOS TERUEL, Tomás  (2000): “Augusto Boal: integrador del teatro, del activismo social y político, de la educación y de la terapia”, Ñaque. Teatro Expresión Comunicación, Núm. 69, Junio-Agosto 2000,  p. 6-17. La traducció al català és nostra.

El tàndem filosòfic, artístic i pedagògic d’Augusto Boal i Paulo Freire està molt present en les nostres accions.
Independentment de la disciplina amb la que treballem, marquen uns principis ideològics bàsics.

Teatre Comunitari Argentí

En aquest país sudamericà practiquen teatre comunitari des de fa dècades, on existeix tota una xarxa de companyies comunitàries i inclusives que creen els seus espectacles a partir de les vivències comunes. A Art&Coop entenem el teatre comunitari com una expressió de l’imaginari col·lectiu mitjançant les arts escèniques, creat per persones d’un territori comú. L’espai que es genera és una representació de la convivència quotidiana i la seva diversitat.

El teatre comunitari posa l’èmfasi en la diversitat, la inclusió i la creació d’obres entorn temàtiques comunes. Fomenta els processos col·laboratius i potencia que els espectacles siguin transformadors per als artistes i també per als espectadors.

El següent article de Marcela Bidegain exposa de forma clara el fenomen sociocultural del Teatre Comunitari Argentí, al qual ens sentim propers en molts punts: descarregar article

Altres referents 

Prenem diversos referents en els plantejaments dramàtics, propostes estètiques, centres d’interès, etc. Encara que els destaquem quant a la seva influència artística i estètica, molts d’aquests noms difícliment es poden separar dels seus enfocaments pedagògics i de treball, dels quals prenem també elements. Tot aquest bagatge se suma i es combina amb les propostes creatives de les persones participants als nostres projectes i els nostres propis recursos artístics.

Algunes d’aquestes artistes les hem conegut presencialment, altres a través dels seus escrits o la seva obra: Jeremy Grotosky, Samuel Becket, Emir Kusturica, Juan Carlos Gené, Pina Bausch, Escola Segni Mossi, Reggio Emilia, Francesco Tonucci, Loris Malaguzzi i Gianni Rodari, entre d’altres.