Metodologia

/Metodologia

Com ho fem: Metodologia

  • Posem el focus en la qualitat humana i artística del procés i el resultat.
  • Generem espais de cohesió i convivència en la diversitat. 
  • Promovem la participació i construcció col·lectiva, amb una mirada comunitària.
  • Acompanyem des del respecte i la individualitat de cada persona i la diversitat de cada grup. 
  • Fomentem la xarxa entre equipaments socials, culturals, sanitaris, educatius i les comunitats. 

Partim de la premissa que els llenguatges artístics són necessaris i imprescindibles per al desenvolupament humà, i que tothom és creatiu i sensible per naturalesa. Per aquest motiu, ens apropem a les accions artístiques des de l’escolta integral: de l’altre, de nosaltres mateixes i de l’entorn. Promovem la democràcia cultural perquè entenem la cultura com un dret, una pràctica social on la comunitat ha de participar en tant que artista i no només com a espectadora. Creiem en l’apropiació dels espais culturals i en la creació de discursos i pràctiques des de la base. 

Així doncs, acompanyem les persones i col·lectius amb eines artístiques i socials que faciliten els processos creatius i transformadors. Unes eines que volem oferir i transmetre en assessoraments i formacions, per a que es multipliquin i s’incorporin en les pràctiques professionals i les organitzacions. 

Amb una mirada de gènere i interseccional, busquem promoure la convivència en la diversitat. Procurem espais de confiança i benestar, on puguin sorgir nous vincles des de l’empatia, el qüestionament de prejudicis i el reconeixement del valor de la diferència. 

Apostem per la qualitat artística i aportem experiència en la producció professional, per a que les infraestructures culturals i econòmiques se sumin a les noves formes d’entendre les arts. Actualment, s’estan obrint els espais culturals a públics diversos. Obrim també els escenaris, museus i auditoris als artistes diversos. I transformem en espais artístics els hospitals i entorns sanitaris, les escoles i centres educatius, els carrers i les places, els casals, les residències, els ajuntaments, els transports, etc. 

Les produccions artístiques processuals viuen entre l’equilibri i el desequilibri, entre el procés i el resultat, entre la zona de confort i la crisi, entre la cultural convencional i l’acció social, entre el jo i el nosaltres, entre l’estètica i la vivència autèntica. La nostra tasca és acompanyar aquest equilibri i desequilibri, cercant el punt just que permet alliberar la creativitat.

Creiem que les metodologies amb recursos artístics i amb una hibridació entre components lúdics i vivencials faciliten processos significatius que mouen a l’acció. En paraules d’Elliot W. Eisner: “les arts ensenyen que els problemes reals solen tenir més d’una solució possible, que cal analitzar les tasques des de diferents perspectives, que la imaginació és una poderosa guia en els processos de resolució o que no sempre hi ha regles definides quan s’han de prendre decisions”. Abordem, doncs, la intervenció des de la creativitat i per això treballem des del concepte d’artivisme, és a dir, les pràctiques artístiques com a eina de denúncia i mobilització social.

comhofem_metodologia

 

Com ho fem: Llenguatges artístics

En les nostres produccions i processos comunitaris utilitzem diversos recursos artístics, segons siguin més adients pel context, edat i interessos de les persones participants.
icocom1_teatreb
Arts escèniques

Acompanyem i generem propostes escèniques de diversos formats i estètiques, amb recursos del Teatre Comunitari però també de la Dansa-Teatre, Dansa Contemporània, Interpretació teatral, Teatre Social, Teatre de l’Oprimit, Cabaret i New Burlesque. És un recurs versàtil i vivencial, adaptable a diversos grups i contextos.

icocom3_artsb
Arts visuals i plàstiques

Ens reapropiem dels espais amb metodologies de creació col·lectiva, sentint-los més nostres i comunicant inquietuds i reivindicacions en diferents formats (pintures murals, performance, instal·lacions, escenografies…). Interessant per treballar la cohesió de grup i el benestar i per fer diagnosis comunitàries.

icocom4_cabaretb
Música

Pgènere.

icocom5_audiovb
Audiovisuals

Amb el recurs de la fotografia digital i/o el curtmetratge participatiu es poden treballar dinàmiques de reconeixement i redescobriment de l’entorn, i apropar-nos des d’una certa zona de confort.

 

Com ho fem: Conceptes

PRODUCCIONS:

Rescatem i portem el concepte de la producció artística al sector de les arts aplicades, amb la intenció d’utilitzar tots els mecanismes i coneixements de la cultura professional. La qualitat artística és un ingredient clau en la nostra feina, que potencia l’empoderament de les persones participants i afavoreix que el producte artístic (i la reflexió i crítica que contingui) arribin a un públic més ampli. Així doncs, la nostra aposta va en la línia de fusionar els processos de creació comunitària amb la producció artística convencional, per obtenir com a resultat produccions comunitàries de qualitat.

 PROCESSOS:

El camí creatiu està ple de possibilitats enriquidores per a les persones i la societat. S’hi poden treballar qüestions com la confiança, la cohesió de grup, l’expressió de les emocions, la convivència, la consciència corporal, l’esperit crític, l’empoderament indiviual i col·lectiu, etc. Pot tenir durades molt diverses, depenent de les necessitats i els objectius de cada grup, tot i que els processos de llarga durada permeten una major profunditat i incidència sobre la comunitat.

A Art&Coop hem sistematitzat l’estructura del procés de creació comunitaria, que es repeteix amb algunes excepcions en els diferents llenguatges artístics i contextos d’aplicació.

COMUNITAT:

Quan parlem de comunitat es sorgeixen una sèrie de preguntes entorn la seva definició. Qualsevol grup és una comunitat? És una realitat estàtica o mutable? Quines característiques dels individus els uneixen i quines es marginen per formar la comunitat?

Les comunitats són realitats complexes i canviants, així que difícilment podrien respondre a una sola definició. Ens agrada especialment el recull de l’article de Palacios Garrido*, del qual destaquem les definicions de Kwon i Kester, que reflecteixen la diversitat de la nostra experiència amb comunitats.

L’autora Miwon Kwon descriu quatre tipus de comunitats, segons com es relacionen amb un projecte d’intervenció artística: com a categoria social (joves, dones…), com a grup vinculat a un espai (alumnes d’una escola, pacients d’un hospital…), com aquell que es crea per a la realització de l’obra d’art i, finalment, aquest darrer quan transcendeix la durada del procés creatiu i segueix de manera autònoma. D’altra banda, Grant H. Kester proposa el concepte de comunitat políticament coherent que sorgeix «com a resultat d’un complex procés d’autodefinició política, procés desenvolupat contra alguna forma col·lectiva d’opressió (raça, sexe, classe…) però també dins d’un marc de cultura compartida i amb una tradició discursiva”.

Eugène van Erven**, en la línia del tercer tipus descrit per Kwon, afirma que “segons la meva experiència, l’art comunitari més potent (en termes socials, estètics i ètics) emergeix de la relació transparent y de benefici mutu entre un artista altament qualificat i un grup de persones identificades, no per un problema, sinó per la seva necessitat d’expressar la seva humanitat”.

Navegant aquesta diversitat de realitats, ens apropem a les comunitats per tal d’acompanyar a generar vies d’expressió i tranformació col·lectives.

* PALACIOS GARRIDO, Alfredo (2009): “El arte comunitario: origen y evolución de las prácticas artísticas colaborativas”, Artererapia, papeles de arteterapia y educación artística para la inclusión social, Vol 4/2009, pàgs. 197-211.

** VAN ERVEN, Eugène (2015): Prólogo al “Capítulo 2: Artes Escénicas y Comunidad”, Abierto al público: Artes escénicas e inclusión social, La Red española de Teatros, Auditorios, Circuitos y Festivales de titularidad pública, págs. 48-50.

ARTIVISME:

Acció que implica una obra o experiència estètica que busca incidir, fer reflexionar, sensibilitzar i generar un impacte més enllà de l’obra en sI. La metodologia que se sol utilitzar es basa en mètodes col·laboratius on l’artista treballa conjuntament amb diferents membres de la comunitat en una intervenció que pot durar en el temps o bé ser temporal i efímera.

 

Com ho fem: Referents

En la nostra pràctica quotidiana ens recolzem i ens inspirem en  referents que provenen de diversos àmbits: social, artístic, educatiu, activista, etc. D’aquesta diversitat, sorgeixen combinacions variades de metodologies, enfocaments i propostes estètiques.

LES PERSONES

La primera font d’inspiració són les persones i les seves propostes creatives, conscients i inconscients. Amb les seves vivències, necessitats i coneixements, es proveeixen dels elements necessaris per a la construcció del producte artístic. La nostra tasca consisteix en acompanyar aquesta creació, generant un entorn de seguretat i confiança, i dotant el procés dels recursos (artístics, humans, materials i organitzatius) per a la seva realització.

comhofem_referents
REFERENTS ARTÍSTICS SOCIOEDUCATIUS
referents1_paulo
Paulo Freire

El seu llegat en educació i política ha tingut influència internacional, i ha modelat la renovació pedagògica de la segona meitat del segle XX. No obstant això, el seu impacte transcendeix l’àmbit educatiu i Augusto Boal i moltes altres activistes recullen les seves idees en la pràctica artística. Les seves nocions de diàleg, enriquiment mutu i alliberament de les dinàmiques d’opressió impregna tota la nostra feina.

Paulo Freire (1921-1997) va ser un dels més grans i més significatius pedagogs del segle XX. Partint del seu principi del diàleg, va ensenyar un nou camí per a la relació entre professorat i alumnes, iguals en dignitat i que s’eduquen mútuament.

Les seves idees van influenciar i influencien els processos democràtics arreu del món. Va ser el pedagog dels oprimits i, en el seu treball, va transmetre la pedagogia de l’esperança. Va influir en les noves idees alliberadores a Amèrica Llatina, en la Teologia de l’Alliberament, en les renovacions pedagògiques europees i africanes, i la seva figura és referent constant en política i educació. Va ser migrant i exiliat per raons polítiques per causa de les dictadures.

referents2_augusto
Augusto Boal i el Teatre de l’Oprimit 

És un dels pilars filosòfics, artístics, pedagògics i socials del nostre enfocament pràctic, de com mirem l’acció cultural i fins i tot vital.
Augusto Boal deia: “Ciutadà no és aquell qui viu en societat, ciutadà és aquell que la transforma”. I ell va generar tota una sèrie de principis i metodologies que permeten que tots i totes siguem protagonistes del canvi.

Augusto Boal (1931-2009) fou un dramaturg, escriptor i director de teatre, conegut pel desenvolupament del Teatre de l’Oprimit, mètode i formulació teòrica d’un teatre democràtic. Fou nomenat al Premi Nobel de la Pau 2008. Tal com explica Tomás Motos*, el Teatre de l’Oprimit és avui una realitat mundial, una metodologia coneguda i practicada als cinc continents.

El Teatre de l’Oprimit és una formulació teòrica i un mètode estètic, basat en diferents formes d’art i no només en el teatre. Reuneix un conjunt de exercicis, jocs i tècniques teatrals que pretenen la desmecanització física i intel·lectual de les seves practicants i la democratització del teatre. Té per objectiu utilitzar el teatre i les tècniques dramàtiques com a un instrument eficaç per a la comprensió i la recerca d’alternatives a problemes socials i interpersonals. Es tracta d’estimular els i les participants no-actors/actrius a expressar les seves vivències de situacions quotidianes d’opressió mitjançant el teatre. Amb totes les seves implicacions pedagògiques, socials, culturals, polítiques i terapèutiques, es proposa transformar l’espectador/a (subjecte passiu) en espect-actor/actriu, protagonista de l’acció dramàtica (subjecte creador), estimulant a reflexionar sobre el seu propi passat, modificar la realitat en el present i crear el seu futur. L’espectador/a veu i assisteix; l’espect-actor/actriu veu i actua, o més aviat, veu per actuar a l’escena i a la vida (Boal, 1980).

Amb el Teatre de l’Oprimit es pretén que les persones participants reflexionin sobre les relacions de poder, mitjançant l’exploració i representació d’històries entre opressors/es i oprimits/des, a les que el públic assisteix i participa de la peça. Les obres teatrals són construïdes en equip, a partir de fets reals i de problemes típics d’una comunitat, com ara la discriminació, els prejudicis, la violència, la intolerància i d’altres. El Teatre de l’Oprimit és, abans que res, un espai d’acció que es val de les tècniques de representació, amb el propòsit d’analitzar i proposar solucions de canvi davant l’opressió que, sota diferents formes, pateixen els individus i les comunitats. «La meta del Teatre del Oprimit no és arribar a l’equilibri tranquil·litzador, sinó al desequilibri que condueix a l’acció. El seu objectiu és dinamitzar. Això s’aconsegueix a través de l’acció concreta, en escena: l’acte de transformar és transformador! Transformant l’escena em transformo» (Boal, 2004: 95).

El Teatre de l’Oprimit és un sistema flexible. Al llarg dels seus quaranta anys de vida no ha estat monolític i estàtic, sinó que en la seva pràctica ha anat evolucionant cap a nous estadis, afegint nous objectius i noves tècniques per afrontar els reptes concrets que en cada situació se li presentaven. Per això, actualment és un sistema estètic i pràctic que representa «la integració de teatre, teràpia, activisme i educació» (Schutzman i Cohen-Creu, 2002: 15). Des de la seva primera sistematització el 1970 amb el Teatre Periodístic, ha anat creixent i desenvolupant noves tècniques que han donat lloc a aquestes modalitats teatrals: Teatre Invisible, Teatre de la Imatge, Teatre Fòrum, l’Arc de Sant Martí del Desig (teatre terapèutic), Teatre Legislatiu i, finalment l’Estètica de l’Oprimit.

*A partir d’aquest punt, el text està extret de MOTOS TERUEL, Tomás  (2000): «Augusto Boal: integrador del teatro, del activismo social y político, de la educación y de la terapia», Ñaque. Teatro Expresión Comunicación, Núm. 69, Junio-Agosto 2000,  p. 6-17. La traducció al català és nostra.

El tàndem filosòfic, artístic i pedagògic d’Augusto Boal i Paulo Freire està molt present en les nostres accions.
Independentment de la disciplina amb la que treballem, marquen uns principis ideològics bàsics.

Teatre Comunitari Argentí

En aquest país sudamericà practiquen teatre comunitari des de fa dècades, on existeix tota una xarxa de companyies comunitàries i inclusives que creen els seus espectacles a partir de les vivències comunes. A Art&Coop entenem el teatre comunitari com una expressió de l’imaginari col·lectiu mitjançant les arts escèniques, creat per persones d’un territori comú. L’espai que es genera és una representació de la convivència quotidiana i la seva diversitat.

El teatre comunitari posa l’èmfasi en la diversitat, la inclusió i la creació d’obres entorn temàtiques comunes. Fomenta els processos col·laboratius i potencia que els espectacles siguin transformadors per als artistes i també per als espectadors.

El següent article de Marcela Bidegain exposa de forma clara el fenomen sociocultural del Teatre Comunitari Argentí, al qual ens sentim propers en molts punts: descarregar article

Altres referents 

Prenem diversos referents en els plantejaments dramàtics, propostes estètiques, centres d’interès, etc. Encara que els destaquem quant a la seva influència artística i estètica, molts d’aquests noms difícliment es poden separar dels seus enfocaments pedagògics i de treball, dels quals prenem també elements. Tot aquest bagatge se suma i es combina amb les propostes creatives de les persones participants als nostres projectes i els nostres propis recursos artístics.

Algunes d’aquestes artistes les hem conegut presencialment, altres a través dels seus escrits o la seva obra: Jeremy Grotosky, Samuel Becket, Emir Kusturica, Juan Carlos Gené, Pina Bausch, Escola Segni Mossi, Reggio Emilia, Francesco Tonucci, Loris Malaguzzi i Gianni Rodari, entre d’altres.