Conceptes

/Conceptes

Com ho fem: Conceptes

PRODUCCIONS:

Rescatem i portem el concepte de la producció artística al sector de les arts aplicades, amb la intenció d’utilitzar tots els mecanismes i coneixements de la cultura professional. La qualitat artística és un ingredient clau en la nostra feina, que potencia l’empoderament de les persones participants i afavoreix que el producte artístic (i la reflexió i crítica que contingui) arribin a un públic més ampli. Així doncs, la nostra aposta va en la línia de fusionar els processos de creació comunitària amb la producció artística convencional, per obtenir com a resultat produccions comunitàries de qualitat.

PROCESSOS:

El camí creatiu està ple de possibilitats enriquidores per a les persones i la societat. S’hi poden treballar qüestions com la confiança, la cohesió de grup, l’expressió de les emocions, la convivència, la consciència corporal, l’esperit crític, l’empoderament indiviual i col·lectiu, etc. Pot tenir durades molt diverses, depenent de les necessitats i els objectius de cada grup, tot i que els processos de llarga durada permeten una major profunditat i incidència sobre la comunitat.

A Art&Coop hem sistematitzat l’estructura del procés de creació comunitaria, que es repeteix amb algunes excepcions en els diferents llenguatges artístics i contextos d’aplicació.

COMUNITAT:

Quan parlem de comunitat es sorgeixen una sèrie de preguntes entorn la seva definició. Qualsevol grup és una comunitat? És una realitat estàtica o mutable? Quines característiques dels individus els uneixen i quines es marginen per formar la comunitat?

Les comunitats són realitats complexes i canviants, així que difícilment podrien respondre a una sola definició. Ens agrada especialment el recull de l’article de Palacios Garrido*, del qual destaquem les definicions de Kwon i Kester, que reflecteixen la diversitat de la nostra experiència amb comunitats.

L’autora Miwon Kwon descriu quatre tipus de comunitats, segons com es relacionen amb un projecte d’intervenció artística: com a categoria social (joves, dones…), com a grup vinculat a un espai (alumnes d’una escola, pacients d’un hospital…), com aquell que es crea per a la realització de l’obra d’art i, finalment, aquest darrer quan transcendeix la durada del procés creatiu i segueix de manera autònoma. D’altra banda, Grant H. Kester proposa el concepte de comunitat políticament coherent que sorgeix “com a resultat d’un complex procés d’autodefinició política, procés desenvolupat contra alguna forma col·lectiva d’opressió (raça, sexe, classe…) però també dins d’un marc de cultura compartida i amb una tradició discursiva”.

Eugène van Erven**, en la línia del tercer tipus descrit per Kwon, afirma que “segons la meva experiència, l’art comunitari més potent (en termes socials, estètics i ètics) emergeix de la relació transparent y de benefici mutu entre un artista altament qualificat i un grup de persones identificades, no per un problema, sinó per la seva necessitat d’expressar la seva humanitat”.

Navegant aquesta diversitat de realitats, ens apropem a les comunitats per tal d’acompanyar a generar vies d’expressió i tranformació col·lectives.

 

* PALACIOS GARRIDO, Alfredo (2009): “El arte comunitario: origen y evolución de las prácticas artísticas colaborativas”, Artererapia, papeles de arteterapia y educación artística para la inclusión social, Vol 4/2009, pàgs. 197-211.

** VAN ERVEN, Eugène (2015): Prólogo al “Capítulo 2: Artes Escénicas y Comunidad”, Abierto al público: Artes escénicas e inclusión social, La Red española de Teatros, Auditorios, Circuitos y Festivales de titularidad pública, págs. 48-50.